9/2/09

Les màquines no descansen

Hola de nou! després de tot aquest temps sense escriure cap entrada ja era hora d'escriure'n una, degut a que ja hem acabat el vídeo.
Durant tot aquest temps ens hem dedicat a pensar els plans, a gravar d'una manera o d'una altra perquè així posteriorment escollíssim aquell pla o aquell tros que millor hagués quedat. Després de gravar-ho tot i implicar a tota la família, com a continuació podreu veure al vídeo, i fins i tot d'anar fins a Cervera un cap de setmana vam haver de fer tot el muntatge a la universitat.
Primer vam necessitar l'ajuda d'en Pitu, ja que cap de nosaltres havia fet servir el programa, però un cop vam saber importar les imatges i posar les difusions vam anar fent soles tot el muntatge. A continuació també vam haver d'aprendre a posar la musica, a lligar-la per tal que no fossin talls secs i quedés bé, però en saber-ho fer ja vam poder acabar de muntar-lo soles.
Finalment no sabíem si afegir les "tomas falsas", però vam decidir que seria una part divertida, i per molt que ens portés més treball, en tenir el material volíem plasmar tots aquells moments que no es mostren el vídeo i que van fer que en ho passéssim tant bé fent les gravacions. Per aquest motiu i per molts altres ha valgut molt la pena fer aquest treball, un treball que no m'importaria repetir i que de ben segur faré servir en un futur.
Totes estem molt contentes amb el resultat, i per això m'agradarà compartir-lo amb vosaltres. Aquí a continuació podeu veure el vídeo que hem realitzat la Miriam Martínez, la Ivette López, la Mariana López, el Pau Bernal i jo, la Sara Ribas. En ell només hi surt la Miriam i per això aprofito per donar les gràcies a tots aquells que han col·laborat en la realització del vídeo com la germana de la Mariana (Montserrat), la mare de la Ivette (Juli), el pare de la Ivette (Jose), la germana de la Ivette (Andrea), la cusina de la Ivette (Claudia), la meva mare (Anna), el meu pare (Toni), el meu avi (Pere) i la meva àvia (Carmen), a tots ells gràcies per fer possible aquest treball, curt però intens.


23/11/08

Inici d'un nou projecte

Ara ja feia dies que no escrivia, doncs bé aquí estic, per tornar a escriure i a narrar-vos tot allò que anem fent.
Com diu el títol, podreu intuir que a classe hem començat una cosa nova. Molts poder podríeu pensar que es tracta d'un simple treball, d'aquells que tots pensem quan parlem de que ens han posat un treball per fer. Tots pensem que són treballs d'aquests que consisteixen en passar-te dies davant l'ordinador llegint i seleccionant la informació, per després haver-la de sintetitzar i escriure. Doncs si pensàvau que el nou projecte es tractava d'això, aneu mal encaminats/des.
Un nou projecte sí, però un projecte que consisteix en crear un vídeo. Aquest ha de ser d'una extensió aproximada d'uns 2 minuts, però tot i que sembli que un vídeo de 2 minuts es pugui crear amb pocs dies i que costi poca feina, ja comencem a experimentar que això no serà així.
Acabem de començar el projecte i ja ens ha tocat pensar la idea, l'argument que te la història. Sembla que una idea se'ns pugui ocórrer a tots, però pareu-vos-hi a pensar, penseu una idea i aquesta expliqueu-la en 2 minuts, crea els plans adequats,on cada pla voldrà expressar una cosa diferent, uneix tots aquests plans, tenint en compte que no hi pot haver cap salt, és a dir, que en ajuntar-ho tot ha de quadrar, que per exemple no pot aparèixer una cosa que a l'escena anterior no hi era.
Doncs sí sí, tot això i molta feina més és la que ens queda per fer, és la que ens queda per poder acabar aquest projecte que de moment està en inici.
En el pròxim comentari més... En el pròxim comentari ja podreu saber de què tractarà el nostre vídeo.
Fins la pròxima.

8/11/08

AnUnCi

Doncs ja ha arribat. Com vaig prometre en l'última entrada que vaig fer al blog, avui us parlaré d'un anunci que vam mirar uns quants cops i en analitzar-lo vam ser concient, com a mínim jo, de tot allò que s'amagara rere la publicitat. Un món que a simple vista sembla inofensiu, però que més endevant veureu el perquè no ho és. Aquí us deixo l'anunci que vam poder veure. Us recomanaria que el miressiu 4 cops, i que us fixeu bé en tot allò que passa, en tot allò que diu i en tot allò que forma part de l'anunci. Quan l'hagueu vist uns quants cops, llavors serà moment de continuar llegint...


Bé, poder després de mirar el vídeo uns quants cops, alguns ja haurem observat alguns detalls curiosos, però poder d'altres no (que és el que hem va passar exactament a mi). Doncs ara faré una llista amb tot el que podem veure a l'anunci, i si voleu poder comprovar-ho tornant a mirar el vídeo, ja veureu com sembla que no pugui ser, però la publicitat sap treballar molt bé el subconscient.

· El comptador que hi ha d'alt a la dreta, com poder heu observat no és continu, però això no és important ja que té a veure amb els fotogrames per minut que surten. Sinó que el que vertaderament importa és que al final de tot podreu veure com el números es van convertint poc a poc amb els símbols que podem trobar al comandament de la playstation (triangle, rodona, X i quadrat).
· Podem veure que quasi tot l'anunci està rodat en un pla on la noia surt sencera, asseguda amb una cadira, i per tant veiem que porta una roba concreta. Una roba que fa que sigui provocadora, que té un bon escot, i tot això té un motiu: l'anunci està dirigit als nens, als nois, als homes.
· Un altre aspecte a tenir en compte és que també es fa servir un altre tipus de pla. Un primer pla, on només podem veure la cara d'aquesta noia, una cara un tant estranya, que ens recorda als personatges de molts videojocs. Però no és una cara escollida a l'atzar, sinó que la cara concreta d'aquesta noia i el pentinat que porta està pensat per alguna cosa. I aquesta és que en el primer pla podem veure com la silueta de la cara i el cabell de la noia construeix la forma del comandament de la playstation, fins i tot les gomes que han utilitzat per fer les trenes tenen un sentit, la part on trobem el botons del mando.
· Doncs bé això no s'acaba aquí, en aquests primers plans hi ha una deformació del cap d'aquesta noia, on han fet que la part de d'alt del cap quedi més ampla, simulant que el cervell està més desenvolupat. Això també ho han aconseguit amb una llum des de d'alt, la qual només enfoca la part del cervell. Amb tot això el publicitari ens vol dir que jugar amb aquest màquina serà un bé pel nostre cervell, que l'exercitarem.
· Una altre missatge que ens mostra l'anunci és que el que hem de fer és tancar-nos en nosaltres, pensar en nosaltres, és a dir, aïllar-nos. Molts cops s'ha parlat que aquestes màquines són dolentes ja que fan que el nens no es relacionin amb d'altres, i que passen moltes hores tancats a casa jugant sols. Doncs tot això que molta gent ho criticava, aquí surt com a bo, com que allò que s'ha de fer és aïllar-se i pensar en un mateix.
· I ara centrant-nos en el lloc escollit per fer l'anunci, també podem veure que la idea d'aïllament està present, ja que aquesta noia està com en un sòtano, en un lloc tancat.
· Finalment hi ha dos coses que formen part de l'anunci que no hi són per casualitat. La taula que està a la seva dreta, i que algun cop toca, si ens hi fixem bé fa la forma de la playstation 2. I a la part esquerra, podem veure al final uns interruptors, on anirà endollada la playstation 2.

Doncs si si, tot això és el que ens mostrava aquest anunci de tant sols 40 segons. Per això m'agradaria fer reflexionar sobre la importància que té el món audiovisual, on amb 40 segons es poden dir totes aquestes coses i a més a més sense dir-les directament, sinó que estan amagades darrere un innocent anunci d'una màquina de videojocs.

Fins la pròxima actualització!!

2/11/08

Fent RADIO!!!!!!!!!

Hem fet radio, radio en DIRECTE per internet!
Pot ser algú sabia com era el muntatge i el funcionament per fer un programa de radio, però personalment no en sabia res, no hagués sapigut ni per on començar. Doncs bé, deixant-nos el material necessari vam ser capaces de muntar-ho, i realment veure que era molt més simple del que semblava.
Un cop tot està apunt, va ser el torn de començar a fer els programes que havíem estat preparant durant la setmana. Hi va haver de tot.
El primer grup va explicar un conte infantil, que era "El rei Lluc", on hi havia una narradora que ens anava explicant tot el conte i de fons es podien escoltar tots els efectes de so que les altres feien, des de fer anar unes tisores, una botella d'aigua...
Després es va explicar també un conte infantil, "La rateta que escombrava l'escaleta". Pel contrari en aquest conte cada persona tenia el seu paper, un personatge que interpretava amb una veu característica.
El tercer grup va ser el nostre, que vam simular un concurs on els presentadors eren dos nenes de 6è de primària i els qui concursaven eren nens i nenes de 1er de primària. Les preguntes que es formulaven eren de Ciències socials i nosaltres simulavam la veu i la manera de parlar que acostumen a tenir el nens d'aquella edat. Al programa hi posavam música per començar el programa, a les resposes correctes i incorrectes, en acabar i per donar pas al suposat programa següent.
Finalment, l'últim grup va simular una entrevista a estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona. Com el primer grup, també simulaven tots aquells sorolls que es podien escoltar a l'entrevista.
Trobo que va ser una classe interessant, on vam aprendre a muntar un equip de radio, a preparar i a fer aquest programa de radio amb tots aquells efectes de so que creiam que necessitàvam per tal que aquest quedès el més real i el més ben fet possible.
Doncs això és tot, quan tinguem el link on es puguin escoltar aquests programes ja els posaré aquí, per qui l'interessi pugui escoltar-los i criticar-los (cap a bé o cap a malament!), deixant un comentari.

Apa fins la pròxima actualització, on ja tinc pensat que us explicare un anunci de la playstation que vam analitzar a classe, aveure si acosegueixo una petita reflexió en quan el veieu.

Apa que vagi tot molt bé i fins una altra!!!!

5/10/08

Comunicació Audiovisual i Educació

Bé, a l'última classe de Comunicació Audiovisual vaig aprendre que existien els blogs, on explicaré allò que anem aprenent en aquesta classe, en d'altres o coses totalment alienes a la universitat!
Dir que la classe va ser interessant, que en Pitu va fer que ens plantegéssim si tot allò que vèiem o que crèiem era real, que per molt que hi haguessin uns estereotips marcats no havia de correspondre a la realitat.
Tots tenim a la ment que una classe està formada per una persona que està davant d'uns altres, on aquests escolten al professor perquè representa que en sap més i que podem aprendre d'ell. En un informatiu ens passa el mateix, una o dos persones assegudes en una taula, ben bestides i amb un to de veu adequat, que ens informen d'allò que passa al món, per tant ens creiem tot el que ens diuen.
Doncs després de l'ultima classe vaig aprendre que un informatiu per molt que es presenti en aquesta forma i per molt realista que sembli, mai podrem creure'ns tot allò que veiem. Hi ha programes que infilitren informatius falsos dins del mateix programa i fins i tot hi ha persones que es fan passar per professors!!
Així que hem d'observar tot allò que veiem i creure'ns-ho després d'observar-ho amb detall.
Deixo aquí aquesta reflexió perquè hi penseu i un exemple el podreu veure en el video que he penjat a continuació, el mateix que vam poder veure a classe.

http://es.youtube.com/watch?v=frFb7T-_KRI

Fins el pròxim escrit.

SARA

4/10/08

Benvinguts!!


Hola a tots i totes que entreu per primer cop a xafardeixar en aquest nou blog!

Doncs bé, dir-vos que aquesta creació s'ha fet per petició d'un professor i que espero

que després d'entrar en aquest nou món, desconegut per mi fins fa 4 dies comptats, ens puguem comunicar per aquí i que tot allò que posi pel blog us interessi.

Com podreu comprovar bastant bé encara no hi ha gaires coses posades però com tot...TIEMPO AL TIEMPO no?jeje

Espero que a partir de videos, fotos o escrits que posaré, puguem riure una estona i per tant com diu el títol del blog poder-li posar bona cara al mal temps!!!